En temps de crisi tothom hi surt tocat. Començant pels bars que ja no fan tants menús com abans, fins a les petites botigues de poble que no poden competir amb les grans superfícies.
El nombre d’aturats i persones a qui ja se’ls acaben les prestacions , la pujada del preu del petroli i molts altres productes bàsics, fan que obligatòriament moltes famílies hagin hagut d’estrènyer-se el cinturó i hagin de mirar més per la seva butxaca.
El comerç de Vallbona, inevitablement, també ha patit d’alguna o altra manera aquesta crisi. El cert és que no s’han obert comerços nous, però gràcies al dinamisme comercial que encara tenim a Vallbona, no se n’ha tancat cap dels existents i tots ells continuen tenint, pràcticament, els mateixos treballadors, fet que fa pensar, amb molta alegria, que dins la pega d’haver de viure un moment econòmic molt difícil, els comerciants d'aquest poble i de molts altres, trampegen i sobreviuen a les dificultats emmotllant-se, com tothom, als temps que els ha tocat viure.