LA COSNUMACIÓ DE LA MENTIDA ( PART-2 )

LES DIFERENTS TROBADES AMB CONVERGÈNCIA:

1. La primera reunió ja va tenir un cert punt de passotisme per part de CiU quan ens van fer saber que ja ens dirien alguna cosa a l'últim dia (dia 10 de juny) , com si una decisió tan important s'hagués de donar així, sense preavís! . Amb quina serietat pot governar algú que fa, o vol fer, això? A més, a les portes d'un Roser, on molts actes estan ja lligats, on hi ha molt moviment de gent, on s'ha de preparar un canvi de poders (si hi ha canvi), avisar dels actes i com està tota l’organització uns dies abans, i no trobar que hi hagi un caos organitzatiu com el que ha passat aquest any, on els nous regidors trucaven per telèfon i anàven a casa dels regidors sortints per a que els expliquessin coses tan simples com on dinarien els músics. A més, si avisava a Esquerra a última hora, soposem que també avisava el PSC a última hora, oi ? I alhesores, com podien començar a governar?. Començar depressa i corrents amb qui no tens gaire afinitat programàtica és una mica absurd, ja que les coses fetes depressa i corrents no surten mai bé. I si a sobre ho fas amb algú amb qui no tens gaires punts de concordància (els programes ho asssenyalen) això pot semblar la cabina dels germans Marx.

2. Amb el pas dels dies, el nerviosisme s'anava apoderant de tothom i, el que és pitjor, el poble, els vallbonencs i vallbonenques, no sabien qui els governaria i ja es començaven a estendre massa rumors. Tots sabíem que el PSC, que no ha amagat mai la seva gana de poder, i el senyor Romà Casanovas encara més, ara que està a tot just 2 anys de tenir una pensió vitalícia, li havia fet una bona oferta al senyor Parramon, molt temptadora a nivell personal, però que el faria quedar com un mentider davant del poble. Així que tenia un dilema : ‘O compleixo la paraula donada, o m'alço amb l'alcaldia (un any només) i quedo com un impresentable i un mentider davant del poble. El senyor Parramon sabem que ha rebut moltes pressions, de dins i de fora del seu grup, per fer una cosa o fer-ne una altra, sobre si mantenir la paraula o mentir i servir els interessos de qui el va posar allà. A sobre, la direcció de CiU va dir - i ho va sentir tothom- que donava ordre de respectar la llista més votada cosa que el deuria afectar , com a home de partit que és, però que no va importar gens a una part de la llista de CiU, interessada en defensar certs interessos i que no els importa quedar com uns mentiders. Curiosament són els que fa 4 anys també van intentar fer el contrari del que havien dit en campanya. Massa casualitats, oi?

3. Esquerra Vallbona , passats uns dies, va fer una nova oferta al senyor Parramon. Nosaltres teníem clar que no li donaríem l'alcaldia per res del món Aquest compromís el vam donar a la gent de Vallbona : només l'Òscar Labraña seria alcalde . Es va oferir al senyor Parramon un parell de regidories , mai les que volgués, sinó que entre aquestes dues triés ell mateix les del seu gust a l’hora de treballar, i la Tinença d'alcaldia, és a dir, el número dos del govern, però mai l'alcaldia, ja que combinar l'alcaldia creiem que és un fet una mica estrany i antinatural i, per soposat , perquè no ens entra al cap que s’hagi de donar la governabilitat a una persona que ha tret poc més de 90 volts en un poble de 1400 habitants.

4. Perquè vam fer una segona proposta al Senyor Parramon? Ho vam fer per evitar dues coses, una era perdre l'alcaldia sent la força més votada i més sentint dir a la gent, votants nostres també, que la realitat quasi bé ens obligava a donar aquest pas. L'altre motiu va ser per fer veure, encara més, la trampa de CiU: Si li oferíem treballar amb Esquerra, sense càrrec, sempre podria explicar al poble que uns li havien donat alguna cosa i els altres res, d’aquesta manera no deixava de mentir a la gent i de convertir les seves idees en una simple mercaderia, però per altra banda tindria l’excusa quasi bé perfecte per a explicar al poble el perquè de la seva decisió. Amb el fet d'oferir-li aquests càrrecs, el pacte amb el PSC perd tota la seva consistència, es veu com un engany encara major al poble. CIU, com va pretendre fa 4 anys, ha convertit les seves idees en un simple mercadeig i les ofereix al millor postor, com si la resta no importés. Potser en els negocis un s’ha de vendre , però en el món de les idees, trair-les i trair la gent que t'ha donat confiança et devalua com a polític i com a persona. No deixa de ser curiós com CIU, i el seu candidat Raül Parramon han menystingut la situació que va haver de patir la seva anterior regidora, Mercè Saumell, ara fa quatre anys a mans d'una gent que li va dir de tot, va mentir sobre la seva persona i li va fer la vida impossible. Però aquesta persona, almenys, va demostrar que tenia ideals i que no es podia permetre mentir a la gent, a diferència del que ha fet el senyor Parramon que no ha sabut quadrar la part més amagada del seu equip i ha acabat abaixant-se els pantalons, incapaç de mantenir la seva paraula.

5. Volem acabar amb tres impressions per a nosaltres importants :

- Una és que, creant una polèmica on no hi era, CiU va decidir començar una guerra d’atac a Esquerra durant la campanya electoral , tot va començar amb la famosa carta anònima de l’aigua que repartia a les portes del Bar i per les cases el Sr. Juan Moreno. No van passar massa dies que ja ens acusaven de manca d'informació al poble durant 4 anys. Cal dir que els atacs, i més en campanya, són freqüents i s'han d'acceptar, però quan són a través d'una cosa que no és certa, això ja és jugar brut. A nosaltres, el poble en general, gent que ens ha votat i gent que no , ens ha fet saber que havien vist una gran millora en matèria de comunicació des de l'Ajuntament. Doncs bé, no deixa de ser curiós que qui ens ha acusat de falta d'informació no hagi informat del pacte, no hagi dit quins càrrecs ocuparà, a part del d'alcade un any, i això ho hem hagut de saber extraoficialment. Qui acusa de manca d'informació s'ha ajuntat amb qui ha basat la seva política en els fets consumats i això és un punt força important. És important fer feina, fer-la bé, però també informar del què s'està fent, cosa que el senyor Casanovas, recordem, no va practicar en els seus 18 anys d'alcalde i que el senyor Parramon sembla que ja practiqui tot just abans de començar.

- Des d'alguns membres destacats de CiU criden a arraconar l'odi, a fer pinya i a sortir-ne tots junts d'aquesta. És estrany que això ho diguin persones que no han acabat l'odi encara amb qui fa 4 anys va complir amb la paraula donada al poble i la segueixen titllant de trànsfuga (paraula que no usarem amb el senyor Parramon perquè no ho és, "només" és un mentider). Potser que siguin ells, els primers qui arraconin l'odi i mostrin una bona actitud vers algunes persones.

- Per finalitzar, també volem dir, des d'Esquerra, que el fet de passar a l'oposició no ens ha generat odi, com alguns volen fer creure al poble . Vam dir que estàvem preparats per anar a l’oposició i hi anem amb el cap ben alt que ens donen els quasi 400 vots obtinguts. Però està clar que els ponts del diàleg ara mateix o estan trencats o estan molt malmesos, i no precisament per culpa nostra. Així que ara li toca reconstruir-los a qui ha creat la destrossa, li toca a CiU intentar reconstruir-los el millor que pugui o sàpiga fer… si és que ho vol. El que entendran, esperem, és que anem i anirem amb moltes precaucions ja que la seva paraula, com ha quedat demostrat després de les dues últimes eleccions, no serveix de gaire.

ESQUERRA VALLBONA.

SEMPRE HI SOM.

LA CONSUMACIÓ DE LA MENTIDA ( Part -1)

Un cop fet el canvi de govern, a través del pacte entre el PSC i CiU, ha arribat l'hora que des d’Esquerra fem una valoració pública de la situació política de Vallbona, una valoració feta amb calma i serenitat, però explicant tot el que ha passat i els motius que ens han portat a l´ oposició. Però també ens veiem obligats a explicar per què creiem que el pacte entre el PSC i CiU ja estava cuinat abans de començar les eleccions, per molt que Convergència digués el contrari, començant així un engany al poble que es va materialitzar el dia de les votacions a alcalde.

Però anem per parts i expliquem les coses com són i han passat:

1. Els quatre anys que Esquerra ha passat al govern han servit per canviar bastant profundament el poble i així ens ho han dit molts veïns i veïnes.

2. Des del PSC a l’oposició vam haver d'aguantar retrets, intents de desacreditar-nos i, fins i tot, insults. Ara bé, de proposta cap ni una! Quan un vol governar, ha de proposar, ha d'explicar que el seu projecte és millor, més útil. Qui es dedica a dir que no a tot, com pot voler governar?

3. El PSC ha fet un programa basat en una expansió immobiliària de Vallbona, fent veure que es construiran moltes cases. No sabem si el senyor Casanovas ha estat tancat en un bombolla aquests quatre anys o ha viscut molt bé amb les rendes que havia obtingut amb el sou que es va posar per ser alcalde , però el país està en crisi, i el sector immobiliari és el que n'està més afectat. Dit d´una altra manera, si aquí no construeix ningú ara mateix, aquest projecte és el que vol dur a terme des de l'alcaldia? I CiU li donarà suport?

4. El resultat electoral ha donat el mateix resultat, en escons, que fa quatre anys, és a dir 4 regidors per a Esquerra, 4 per al PSC i un per a CiU. Però amb una diferència molt gran respecte de fa quatre anys, i és que Esquerra ha guanyat de bastants vots al PSC, mentre que fa quatre anys el PSC va guanyar per menys de 40 vots. Durant tota la campanya, des d'Esquerra vam dir que necessitàvem la majoria absoluta per governar. I ho dèiem per dos motius. El primer perquè ja sabíem que el pacte entre PSC i CiU ja estava cuinat i escalfat, sobretot per qui manipula des del darrera aquesta Convergència. I el segon motiu era que, en el cas de donar una oportunitat a CiU, com va dir el nostre cap de llista Òscar Labraña, aquesta Convergència no era de fiar. Alguna gent va criticar aquesta postura, ens van dir que no era cert, però la veritat és molt i molt tossuda i sempre acaba sortint a la llum. Convergència ha acabat firmant un pacte de legislatura amb el PSC. Un pacte del tot legal, legítimat pel resultat de les urnes, però amb una falta de legitimitat democràtica alarmant. Un pacte basat en la mentida, en l'engany i en la conversió de les idees i la paraula donada, en un simple tràfic i una venda al millor postor. En democràcia, aquest és un pacte indigne i una vergonya per qui ha mentit i enganyat, als seus propis votants primer i, el més important, al poble sencer, incloent-hi també aquells que no l'han votat.

Lògicament, ens referim a la paraula donada per Convergència al llarg de la campanya, on deia que no pactaria amb ningú, que aspirava a governar i que, en cas que la sorpresa es donés i no sortís elegida per a governar, Convergència facilitaria la governabilitat a la força més votada. El resultat electoral va ser clar, Esquerra va guanyar en vots per un marge bastant ample. El PSC es va quedar a 70 vots i CiU en va treure pocs més de 90. Si repassem el resultat trobem que el poble de Vallbona ha donat suport a la feina feta per Esquerra al capdavant del govern, mentre que les altres formacions han anat perdent vots. No diem amb això que el pacte PSC-CiU sigui un pacte il·legal (com alguns han volgut fer creure que nosaltres hem dit), però si que els resultats marquen una preferència dels vallbonencs i vallbonenques sobre qui hauria de dirigir el govern del nostre poble al llarg d'aquests propers 4 anys. A més a més, la diferència de vots amb la segona força, el PSC, no dóna marge al dubte sobre qui ha guanyat les eleccions i sobre quina ha estat la llista més votada. Aleshores, quan CiU va dir que, en el cas de no guanyar, permetria la governabilitat a la llista més votada, on queden les seves paraules? Per a què serveix fer una campanya electoral si el resultat ja està cuinat amb anterioritat ? De què serveix dir les coses al poble, si després fas el contrari? Això té un nom : MENTIDA. I mentir és el pitjor que es pot fer en democràcia. Els vots dels ciutadans no són una simple mercaderia, una simple moneda de canvi com s'ha demostrat en aquest pacte. És quelcom molt més important. És la confiança dipositada en tu i en tots els representants del poble. I la gent diposita la seva confiança en forma de vot perquè facis el que has dit que faries. Si una persona, o un partit, abans de governar ja fa el contrari d´allò que va dir que faria, com li podem demanar que governi amb equitat, amb equilibri per a tothom igual?

5. Tornant a la comparació amb fa quatre anys, hi ha qui intenta ( des de CiU interessadament i des del PSC ) oblidar que fa 4 anys Convergència i Esquerra es van presentar amb un programa semblant i amb una idea al cap : a Vallbona tocava un canvi. No ho recorden els que ara es pregunten per què fa 4 anys era vàlid el pacte CiU-ERC i el d'ara és criticable? Doncs molts d'ells estaven a les llistes de CiU i del PSC i tots recordem com van dir que en cas de guanyar , junts o separats, el PSC aniria a l'oposició. Aquest cop la cosa no ha estat així. Des d'ERC ja vam avisar, reiteradament, que si no teníem majoria aniríem a l'oposició perquè ja sabíem que el pacte entre els dos grups que actualment estan al govern municipal estava preparat a priori. Aquest cop sí que el pacte estava pactat abans de les eleccions i els que diuen que el pacte de fa 4 anys també ho estava, saben que, de nou, menteixen. Però el pitjor de tot és que prenen per tonta la gent de Vallbona, creient que ningú no recorda com de tenses varen ser les negociacions fa 4 anys, on la regidora de CiU va arribar a rebre amenaces dels seus propis companys de files. I tots sabem per quin motiu : per defensar que s'havia de fer el que s'havia dit davant del poble. Quan un polític, o un partit, fa una promesa a la seva població, aquesta és sagrada i intocable. Però els interessos de CiU fa 4 anys ho varen posar en perill i aquest cop han vençut, fent que la paraula donada per la seva llista i el seu candidat en particular no valgués res a partir d'ara. Fins i tot des de CiU s'arriba a comparar aquest pacte amb el del tripartit de la Generalitat. Té gràcia que la força que va repudiar la fórmula del tripartit (CiU) ara digui que era legítima ! En democràcia no s'hi val a dir que el que abans era dolent per a mi ara no ho és i val. Això només té un nom... i és ser un fals. Però a més, podem recordar a aquesta gent que quan es negociava el tripartit totes les forces deien que si podien sumar sumarien i formarien govern. Ostres, quina casualitat ! Just el que va dir CiU a Vallbona ara fa 4 anys!

6. És cert que des d'ERC vam dir que no pactaríem amb ningú i amb aquesta premissa vam iniciar les converses amb CiU recordant que ells havien donat la paraula al poble de Vallbona, com si això ja no lligués prou en democràcia!! Els vàrem oferir treballar conjuntament en molts dels projectes que teníem sobre la taula i amb els quals coincidíem plenament , cosa que no passava amb el PSC. Projectes com ara la remodelació de l'antic Ajuntament, la construcció de la nova Escola bressol,... i que tenien un recorregut, pràcticament, de tota la legislatura. Amb aquest paper d'àrbitre, CiU podia plantejar millores als projectes, intentar buscar un punts d’equilibri... Quin punt d'equilibri podran tenir amb el PSC si ni tan sols parlava d’aquestes propostes en el seu programa? Quins punts en comú tindran dos equips de govern que els seus programes electorals són completament oposats?