LES DIFERENTS TROBADES AMB CONVERGÈNCIA:
- La primera reunió ja va tenir un cert punt de passotisme per part de CiU quan ens van fer saber que ja ens dirien alguna cosa a l'últim dia (dia 10 de juny) , com si una decisió tan important s'hagués de donar així, sense preavís! . Amb quina serietat pot governar algú que fa, o vol fer, això? A més, a les portes d'un Roser, on molts actes estan ja lligats, on hi ha molt moviment de gent, on s'ha de preparar un canvi de poders (si hi ha canvi), avisar dels actes i com està tota l’organització uns dies abans, i no trobar que hi hagi un caos organitzatiu com el que ha passat aquest any, on els nous regidors trucaven per telèfon i anàven a casa dels regidors sortints per a que els expliquessin coses tan simples com on dinarien els músics. A més, si avisava a Esquerra a última hora, soposem que també avisava el PSC a última hora, oi ? I alhesores, com podien començar a governar?. Començar depressa i corrents amb qui no tens gaire afinitat programàtica és una mica absurd, ja que les coses fetes depressa i corrents no surten mai bé. I si a sobre ho fas amb algú amb qui no tens gaires punts de concordància (els programes ho asssenyalen) això pot semblar la cabina dels germans Marx.
- Amb el pas dels dies, el nerviosisme s'anava apoderant de tothom i, el que és pitjor, el poble, els vallbonencs i vallbonenques, no sabien qui els governaria i ja es començaven a estendre massa rumors. Tots sabíem que el PSC, que no ha amagat mai la seva gana de poder, i el senyor Romà Casanovas encara més, ara que està a tot just 2 anys de tenir una pensió vitalícia, li havia fet una bona oferta al senyor Parramon, molt temptadora a nivell personal, però que el faria quedar com un mentider davant del poble. Així que tenia un dilema : ‘O compleixo la paraula donada, o m'alço amb l'alcaldia (un any només) i quedo com un impresentable i un mentider davant del poble. El senyor Parramon sabem que ha rebut moltes pressions, de dins i de fora del seu grup, per fer una cosa o fer-ne una altra, sobre si mantenir la paraula o mentir i servir els interessos de qui el va posar allà. A sobre, la direcció de CiU va dir - i ho va sentir tothom- que donava ordre de respectar la llista més votada cosa que el deuria afectar , com a home de partit que és, però que no va importar gens a una part de la llista de CiU, interessada en defensar certs interessos i que no els importa quedar com uns mentiders. Curiosament són els que fa 4 anys també van intentar fer el contrari del que havien dit en campanya. Massa casualitats, oi?
- Esquerra Vallbona , passats uns dies, va fer una nova oferta al senyor Parramon. Nosaltres teníem clar que no li donaríem l'alcaldia per res del món Aquest compromís el vam donar a la gent de Vallbona : només l'Òscar Labraña seria alcalde . Es va oferir al senyor Parramon un parell de regidories , mai les que volgués, sinó que entre aquestes dues triés ell mateix les del seu gust a l’hora de treballar, i la Tinença d'alcaldia, és a dir, el número dos del govern, però mai l'alcaldia, ja que combinar l'alcaldia creiem que és un fet una mica estrany i antinatural i, per soposat , perquè no ens entra al cap que s’hagi de donar la governabilitat a una persona que ha tret poc més de 90 volts en un poble de 1400 habitants.
- Perquè vam fer una segona proposta al Senyor Parramon? Ho vam fer per evitar dues coses, una era perdre l'alcaldia sent la força més votada i més sentint dir a la gent, votants nostres també, que la realitat quasi bé ens obligava a donar aquest pas. L'altre motiu va ser per fer veure, encara més, la trampa de CiU: Si li oferíem treballar amb Esquerra, sense càrrec, sempre podria explicar al poble que uns li havien donat alguna cosa i els altres res, d’aquesta manera no deixava de mentir a la gent i de convertir les seves idees en una simple mercaderia, però per altra banda tindria l’excusa quasi bé perfecte per a explicar al poble el perquè de la seva decisió. Amb el fet d'oferir-li aquests càrrecs, el pacte amb el PSC perd tota la seva consistència, es veu com un engany encara major al poble. CIU, com va pretendre fa 4 anys, ha convertit les seves idees en un simple mercadeig i les ofereix al millor postor, com si la resta no importés. Potser en els negocis un s’ha de vendre , però en el món de les idees, trair-les i trair la gent que t'ha donat confiança et devalua com a polític i com a persona. No deixa de ser curiós com CIU, i el seu candidat Raül Parramon han menystingut la situació que va haver de patir la seva anterior regidora, Mercè Saumell, ara fa quatre anys a mans d'una gent que li va dir de tot, va mentir sobre la seva persona i li va fer la vida impossible. Però aquesta persona, almenys, va demostrar que tenia ideals i que no es podia permetre mentir a la gent, a diferència del que ha fet el senyor Parramon que no ha sabut quadrar la part més amagada del seu equip i ha acabat abaixant-se els pantalons, incapaç de mantenir la seva paraula.
- Volem acabar amb tres impressions per a nosaltres importants :
- Una és que, creant una polèmica on no hi era, CiU va decidir començar una guerra d’atac a Esquerra durant la campanya electoral , tot va començar amb la famosa carta anònima de l’aigua que repartia a les portes del Bar i per les cases el Sr. Juan Moreno. No van passar massa dies que ja ens acusaven de manca d'informació al poble durant 4 anys. Cal dir que els atacs, i més en campanya, són freqüents i s'han d'acceptar, però quan són a través d'una cosa que no és certa, això ja és jugar brut. A nosaltres, el poble en general, gent que ens ha votat i gent que no , ens ha fet saber que havien vist una gran millora en matèria de comunicació des de l'Ajuntament. Doncs bé, no deixa de ser curiós que qui ens ha acusat de falta d'informació no hagi informat del pacte, no hagi dit quins càrrecs ocuparà, a part del d'alcade un any, i això ho hem hagut de saber extraoficialment. Qui acusa de manca d'informació s'ha ajuntat amb qui ha basat la seva política en els fets consumats i això és un punt força important. És important fer feina, fer-la bé, però també informar del què s'està fent, cosa que el senyor Casanovas, recordem, no va practicar en els seus 18 anys d'alcalde i que el senyor Parramon sembla que ja practiqui tot just abans de començar.
- Des d'alguns membres destacats de CiU criden a arraconar l'odi, a fer pinya i a sortir-ne tots junts d'aquesta. És estrany que això ho diguin persones que no han acabat l'odi encara amb qui fa 4 anys va complir amb la paraula donada al poble i la segueixen titllant de trànsfuga (paraula que no usarem amb el senyor Parramon perquè no ho és, "només" és un mentider). Potser que siguin ells, els primers qui arraconin l'odi i mostrin una bona actitud vers algunes persones.
- Per finalitzar, també volem dir, des d'Esquerra, que el fet de passar a l'oposició no ens ha generat odi, com alguns volen fer creure al poble . Vam dir que estàvem preparats per anar a l’oposició i hi anem amb el cap ben alt que ens donen els quasi 400 vots obtinguts. Però està clar que els ponts del diàleg ara mateix o estan trencats o estan molt malmesos, i no precisament per culpa nostra. Així que ara li toca reconstruir-los a qui ha creat la destrossa, li toca a CiU intentar reconstruir-los el millor que pugui o sàpiga fer… si és que ho vol. El que entendran, esperem, és que anem i anirem amb moltes precaucions ja que la seva paraula, com ha quedat demostrat després de les dues últimes eleccions, no serveix de gaire.
ESQUERRA VALLBONA.
SEMPRE HI SOM.
