LA COSNUMACIÓ DE LA MENTIDA ( PART-2 )

LES DIFERENTS TROBADES AMB CONVERGÈNCIA:

1. La primera reunió ja va tenir un cert punt de passotisme per part de CiU quan ens van fer saber que ja ens dirien alguna cosa a l'últim dia (dia 10 de juny) , com si una decisió tan important s'hagués de donar així, sense preavís! . Amb quina serietat pot governar algú que fa, o vol fer, això? A més, a les portes d'un Roser, on molts actes estan ja lligats, on hi ha molt moviment de gent, on s'ha de preparar un canvi de poders (si hi ha canvi), avisar dels actes i com està tota l’organització uns dies abans, i no trobar que hi hagi un caos organitzatiu com el que ha passat aquest any, on els nous regidors trucaven per telèfon i anàven a casa dels regidors sortints per a que els expliquessin coses tan simples com on dinarien els músics. A més, si avisava a Esquerra a última hora, soposem que també avisava el PSC a última hora, oi ? I alhesores, com podien començar a governar?. Començar depressa i corrents amb qui no tens gaire afinitat programàtica és una mica absurd, ja que les coses fetes depressa i corrents no surten mai bé. I si a sobre ho fas amb algú amb qui no tens gaires punts de concordància (els programes ho asssenyalen) això pot semblar la cabina dels germans Marx.

2. Amb el pas dels dies, el nerviosisme s'anava apoderant de tothom i, el que és pitjor, el poble, els vallbonencs i vallbonenques, no sabien qui els governaria i ja es començaven a estendre massa rumors. Tots sabíem que el PSC, que no ha amagat mai la seva gana de poder, i el senyor Romà Casanovas encara més, ara que està a tot just 2 anys de tenir una pensió vitalícia, li havia fet una bona oferta al senyor Parramon, molt temptadora a nivell personal, però que el faria quedar com un mentider davant del poble. Així que tenia un dilema : ‘O compleixo la paraula donada, o m'alço amb l'alcaldia (un any només) i quedo com un impresentable i un mentider davant del poble. El senyor Parramon sabem que ha rebut moltes pressions, de dins i de fora del seu grup, per fer una cosa o fer-ne una altra, sobre si mantenir la paraula o mentir i servir els interessos de qui el va posar allà. A sobre, la direcció de CiU va dir - i ho va sentir tothom- que donava ordre de respectar la llista més votada cosa que el deuria afectar , com a home de partit que és, però que no va importar gens a una part de la llista de CiU, interessada en defensar certs interessos i que no els importa quedar com uns mentiders. Curiosament són els que fa 4 anys també van intentar fer el contrari del que havien dit en campanya. Massa casualitats, oi?

3. Esquerra Vallbona , passats uns dies, va fer una nova oferta al senyor Parramon. Nosaltres teníem clar que no li donaríem l'alcaldia per res del món Aquest compromís el vam donar a la gent de Vallbona : només l'Òscar Labraña seria alcalde . Es va oferir al senyor Parramon un parell de regidories , mai les que volgués, sinó que entre aquestes dues triés ell mateix les del seu gust a l’hora de treballar, i la Tinença d'alcaldia, és a dir, el número dos del govern, però mai l'alcaldia, ja que combinar l'alcaldia creiem que és un fet una mica estrany i antinatural i, per soposat , perquè no ens entra al cap que s’hagi de donar la governabilitat a una persona que ha tret poc més de 90 volts en un poble de 1400 habitants.

4. Perquè vam fer una segona proposta al Senyor Parramon? Ho vam fer per evitar dues coses, una era perdre l'alcaldia sent la força més votada i més sentint dir a la gent, votants nostres també, que la realitat quasi bé ens obligava a donar aquest pas. L'altre motiu va ser per fer veure, encara més, la trampa de CiU: Si li oferíem treballar amb Esquerra, sense càrrec, sempre podria explicar al poble que uns li havien donat alguna cosa i els altres res, d’aquesta manera no deixava de mentir a la gent i de convertir les seves idees en una simple mercaderia, però per altra banda tindria l’excusa quasi bé perfecte per a explicar al poble el perquè de la seva decisió. Amb el fet d'oferir-li aquests càrrecs, el pacte amb el PSC perd tota la seva consistència, es veu com un engany encara major al poble. CIU, com va pretendre fa 4 anys, ha convertit les seves idees en un simple mercadeig i les ofereix al millor postor, com si la resta no importés. Potser en els negocis un s’ha de vendre , però en el món de les idees, trair-les i trair la gent que t'ha donat confiança et devalua com a polític i com a persona. No deixa de ser curiós com CIU, i el seu candidat Raül Parramon han menystingut la situació que va haver de patir la seva anterior regidora, Mercè Saumell, ara fa quatre anys a mans d'una gent que li va dir de tot, va mentir sobre la seva persona i li va fer la vida impossible. Però aquesta persona, almenys, va demostrar que tenia ideals i que no es podia permetre mentir a la gent, a diferència del que ha fet el senyor Parramon que no ha sabut quadrar la part més amagada del seu equip i ha acabat abaixant-se els pantalons, incapaç de mantenir la seva paraula.

5. Volem acabar amb tres impressions per a nosaltres importants :

- Una és que, creant una polèmica on no hi era, CiU va decidir començar una guerra d’atac a Esquerra durant la campanya electoral , tot va començar amb la famosa carta anònima de l’aigua que repartia a les portes del Bar i per les cases el Sr. Juan Moreno. No van passar massa dies que ja ens acusaven de manca d'informació al poble durant 4 anys. Cal dir que els atacs, i més en campanya, són freqüents i s'han d'acceptar, però quan són a través d'una cosa que no és certa, això ja és jugar brut. A nosaltres, el poble en general, gent que ens ha votat i gent que no , ens ha fet saber que havien vist una gran millora en matèria de comunicació des de l'Ajuntament. Doncs bé, no deixa de ser curiós que qui ens ha acusat de falta d'informació no hagi informat del pacte, no hagi dit quins càrrecs ocuparà, a part del d'alcade un any, i això ho hem hagut de saber extraoficialment. Qui acusa de manca d'informació s'ha ajuntat amb qui ha basat la seva política en els fets consumats i això és un punt força important. És important fer feina, fer-la bé, però també informar del què s'està fent, cosa que el senyor Casanovas, recordem, no va practicar en els seus 18 anys d'alcalde i que el senyor Parramon sembla que ja practiqui tot just abans de començar.

- Des d'alguns membres destacats de CiU criden a arraconar l'odi, a fer pinya i a sortir-ne tots junts d'aquesta. És estrany que això ho diguin persones que no han acabat l'odi encara amb qui fa 4 anys va complir amb la paraula donada al poble i la segueixen titllant de trànsfuga (paraula que no usarem amb el senyor Parramon perquè no ho és, "només" és un mentider). Potser que siguin ells, els primers qui arraconin l'odi i mostrin una bona actitud vers algunes persones.

- Per finalitzar, també volem dir, des d'Esquerra, que el fet de passar a l'oposició no ens ha generat odi, com alguns volen fer creure al poble . Vam dir que estàvem preparats per anar a l’oposició i hi anem amb el cap ben alt que ens donen els quasi 400 vots obtinguts. Però està clar que els ponts del diàleg ara mateix o estan trencats o estan molt malmesos, i no precisament per culpa nostra. Així que ara li toca reconstruir-los a qui ha creat la destrossa, li toca a CiU intentar reconstruir-los el millor que pugui o sàpiga fer… si és que ho vol. El que entendran, esperem, és que anem i anirem amb moltes precaucions ja que la seva paraula, com ha quedat demostrat després de les dues últimes eleccions, no serveix de gaire.

ESQUERRA VALLBONA.

SEMPRE HI SOM.

LA CONSUMACIÓ DE LA MENTIDA ( Part -1)

Un cop fet el canvi de govern, a través del pacte entre el PSC i CiU, ha arribat l'hora que des d’Esquerra fem una valoració pública de la situació política de Vallbona, una valoració feta amb calma i serenitat, però explicant tot el que ha passat i els motius que ens han portat a l´ oposició. Però també ens veiem obligats a explicar per què creiem que el pacte entre el PSC i CiU ja estava cuinat abans de començar les eleccions, per molt que Convergència digués el contrari, començant així un engany al poble que es va materialitzar el dia de les votacions a alcalde.

Però anem per parts i expliquem les coses com són i han passat:

1. Els quatre anys que Esquerra ha passat al govern han servit per canviar bastant profundament el poble i així ens ho han dit molts veïns i veïnes.

2. Des del PSC a l’oposició vam haver d'aguantar retrets, intents de desacreditar-nos i, fins i tot, insults. Ara bé, de proposta cap ni una! Quan un vol governar, ha de proposar, ha d'explicar que el seu projecte és millor, més útil. Qui es dedica a dir que no a tot, com pot voler governar?

3. El PSC ha fet un programa basat en una expansió immobiliària de Vallbona, fent veure que es construiran moltes cases. No sabem si el senyor Casanovas ha estat tancat en un bombolla aquests quatre anys o ha viscut molt bé amb les rendes que havia obtingut amb el sou que es va posar per ser alcalde , però el país està en crisi, i el sector immobiliari és el que n'està més afectat. Dit d´una altra manera, si aquí no construeix ningú ara mateix, aquest projecte és el que vol dur a terme des de l'alcaldia? I CiU li donarà suport?

4. El resultat electoral ha donat el mateix resultat, en escons, que fa quatre anys, és a dir 4 regidors per a Esquerra, 4 per al PSC i un per a CiU. Però amb una diferència molt gran respecte de fa quatre anys, i és que Esquerra ha guanyat de bastants vots al PSC, mentre que fa quatre anys el PSC va guanyar per menys de 40 vots. Durant tota la campanya, des d'Esquerra vam dir que necessitàvem la majoria absoluta per governar. I ho dèiem per dos motius. El primer perquè ja sabíem que el pacte entre PSC i CiU ja estava cuinat i escalfat, sobretot per qui manipula des del darrera aquesta Convergència. I el segon motiu era que, en el cas de donar una oportunitat a CiU, com va dir el nostre cap de llista Òscar Labraña, aquesta Convergència no era de fiar. Alguna gent va criticar aquesta postura, ens van dir que no era cert, però la veritat és molt i molt tossuda i sempre acaba sortint a la llum. Convergència ha acabat firmant un pacte de legislatura amb el PSC. Un pacte del tot legal, legítimat pel resultat de les urnes, però amb una falta de legitimitat democràtica alarmant. Un pacte basat en la mentida, en l'engany i en la conversió de les idees i la paraula donada, en un simple tràfic i una venda al millor postor. En democràcia, aquest és un pacte indigne i una vergonya per qui ha mentit i enganyat, als seus propis votants primer i, el més important, al poble sencer, incloent-hi també aquells que no l'han votat.

Lògicament, ens referim a la paraula donada per Convergència al llarg de la campanya, on deia que no pactaria amb ningú, que aspirava a governar i que, en cas que la sorpresa es donés i no sortís elegida per a governar, Convergència facilitaria la governabilitat a la força més votada. El resultat electoral va ser clar, Esquerra va guanyar en vots per un marge bastant ample. El PSC es va quedar a 70 vots i CiU en va treure pocs més de 90. Si repassem el resultat trobem que el poble de Vallbona ha donat suport a la feina feta per Esquerra al capdavant del govern, mentre que les altres formacions han anat perdent vots. No diem amb això que el pacte PSC-CiU sigui un pacte il·legal (com alguns han volgut fer creure que nosaltres hem dit), però si que els resultats marquen una preferència dels vallbonencs i vallbonenques sobre qui hauria de dirigir el govern del nostre poble al llarg d'aquests propers 4 anys. A més a més, la diferència de vots amb la segona força, el PSC, no dóna marge al dubte sobre qui ha guanyat les eleccions i sobre quina ha estat la llista més votada. Aleshores, quan CiU va dir que, en el cas de no guanyar, permetria la governabilitat a la llista més votada, on queden les seves paraules? Per a què serveix fer una campanya electoral si el resultat ja està cuinat amb anterioritat ? De què serveix dir les coses al poble, si després fas el contrari? Això té un nom : MENTIDA. I mentir és el pitjor que es pot fer en democràcia. Els vots dels ciutadans no són una simple mercaderia, una simple moneda de canvi com s'ha demostrat en aquest pacte. És quelcom molt més important. És la confiança dipositada en tu i en tots els representants del poble. I la gent diposita la seva confiança en forma de vot perquè facis el que has dit que faries. Si una persona, o un partit, abans de governar ja fa el contrari d´allò que va dir que faria, com li podem demanar que governi amb equitat, amb equilibri per a tothom igual?

5. Tornant a la comparació amb fa quatre anys, hi ha qui intenta ( des de CiU interessadament i des del PSC ) oblidar que fa 4 anys Convergència i Esquerra es van presentar amb un programa semblant i amb una idea al cap : a Vallbona tocava un canvi. No ho recorden els que ara es pregunten per què fa 4 anys era vàlid el pacte CiU-ERC i el d'ara és criticable? Doncs molts d'ells estaven a les llistes de CiU i del PSC i tots recordem com van dir que en cas de guanyar , junts o separats, el PSC aniria a l'oposició. Aquest cop la cosa no ha estat així. Des d'ERC ja vam avisar, reiteradament, que si no teníem majoria aniríem a l'oposició perquè ja sabíem que el pacte entre els dos grups que actualment estan al govern municipal estava preparat a priori. Aquest cop sí que el pacte estava pactat abans de les eleccions i els que diuen que el pacte de fa 4 anys també ho estava, saben que, de nou, menteixen. Però el pitjor de tot és que prenen per tonta la gent de Vallbona, creient que ningú no recorda com de tenses varen ser les negociacions fa 4 anys, on la regidora de CiU va arribar a rebre amenaces dels seus propis companys de files. I tots sabem per quin motiu : per defensar que s'havia de fer el que s'havia dit davant del poble. Quan un polític, o un partit, fa una promesa a la seva població, aquesta és sagrada i intocable. Però els interessos de CiU fa 4 anys ho varen posar en perill i aquest cop han vençut, fent que la paraula donada per la seva llista i el seu candidat en particular no valgués res a partir d'ara. Fins i tot des de CiU s'arriba a comparar aquest pacte amb el del tripartit de la Generalitat. Té gràcia que la força que va repudiar la fórmula del tripartit (CiU) ara digui que era legítima ! En democràcia no s'hi val a dir que el que abans era dolent per a mi ara no ho és i val. Això només té un nom... i és ser un fals. Però a més, podem recordar a aquesta gent que quan es negociava el tripartit totes les forces deien que si podien sumar sumarien i formarien govern. Ostres, quina casualitat ! Just el que va dir CiU a Vallbona ara fa 4 anys!

6. És cert que des d'ERC vam dir que no pactaríem amb ningú i amb aquesta premissa vam iniciar les converses amb CiU recordant que ells havien donat la paraula al poble de Vallbona, com si això ja no lligués prou en democràcia!! Els vàrem oferir treballar conjuntament en molts dels projectes que teníem sobre la taula i amb els quals coincidíem plenament , cosa que no passava amb el PSC. Projectes com ara la remodelació de l'antic Ajuntament, la construcció de la nova Escola bressol,... i que tenien un recorregut, pràcticament, de tota la legislatura. Amb aquest paper d'àrbitre, CiU podia plantejar millores als projectes, intentar buscar un punts d’equilibri... Quin punt d'equilibri podran tenir amb el PSC si ni tan sols parlava d’aquestes propostes en el seu programa? Quins punts en comú tindran dos equips de govern que els seus programes electorals són completament oposats?

LA MILLOR GESTIÓ MAI ACONSEGUIDA A VALLBONA

ÈXIT EN LA PRESENTACIÓ DEL NOSTRE PROGRAMA ELECTORAL.

La pluja no va espantar a Vallbona i unes 80 persones van assistir el passat dissabte a la presentació del nostre programa electoral .
A part de poder veure un interessant vídeo on es mostra la feina feta durant aquests darrers 4 anys , el grup d'Esquerra vam anar explicant punt per punt la manera d'encarar el treball de cada una de les regidories durant la següent legislatura, destacant que immersos de ple en una greu crisi econòmica , tal com hem fet fins ara, l’austeritat i el saber treure rendibilitat a les possibilitats de les que disposem són les eines més enginyoses i importants per a progressar com a poble.

Destacar que, gràficament , vam mostrar al poble la capacitat que Esquerra ha tingut en 4 anys per aconseguir subvencions, per a fer importants obres urbanístiques , impulsar la cultura , festes, obres socials, esport i altres sense haver de demanar crèdits bancaris i eixugar en més d’un 50% el deute heretat de l’antic consistori socialista.

Propostes sòlides i realistes , adequades als temps que a tots ens toca viure i centrades bàsicament en prioritats, com ara la nova llar d’infants , de la que ja es té el projecte i en molt breu temps l’Ajuntament disposarà dels terrenys gràcies al treball portat a terme durant un llarg període pel nostre grup.

Terrenys que:

- Per una banda s’ubicarà la nova llar d’infants, construïda i pagada per l’Ajuntament.

- Per altra banda , la resta dels terrenys es cediran a la Generalitat per a la construcció de la definitiva Escola i Institut (SES) .

Un 0-16 com pocs n’hi ha a Catalunya.

Recordem però que qui diu que l’escola i la SES definitives es faran en breu, s’aventura a tirar una pedra a l’aire que no sap on caurà ja que , com tots sabem, la construcció tant de l’escola com del institut no depèn de l’Ajuntament municipal , sinó del departament d’ensenyament de la Generalitat. Així que , tristament hem de dir que per moltes ganes i treball que hi posem tots plegats, si el departament no disposa de la voluntat i la quantitat de diners necessaris per evocar a Vallbona , amb molta pena haurem d’adequar-nos al que de moment ja tenim, i seguir lluitant , com fins ara, des de l’Ajuntament, des de les directives i des de les Ampes perquè , com a mínim, la Generalitat vetlli pel benestar dels nostres fills i es vagin millorant regularment les instal·lacions provisionals.

L’acte va acabar amb olor a realisme i tothom va marxar cap a casa ple d’informació transparent i verídica del que va estar, ha estat, i hauria de ser el futur de Vallbona.

Gràcies per la vostra assistència. És genial veure que els Vallbonencs i Vallbonenques s’interessen pel seu poble.

ESQUERRA VALLBONA. SEGUIM TREBALLANT PER TU.

PRESENTACIÓ DE LA LLISTA D'ESQUERRA VALLBONA

Aquest diumenge -8 de maig de 2011- es va fer la presentació de la llista a les Eleccions Municipals d'ESQUERRA VALLBONA.

Aquí teniu la primera part del vídeo:

Segona part:

Tercera part:

ESQUERRA VALLBONA

1. ÓSCAR LABRAÑA LÓPEZ
2. JOAN SABATÉ FERRER
3. PAU REVOLLO CASTELLÓN
4. PILAR MARTÍNEZ FUENTES
5. JOAN GARCIA SEMITIEL
6. JORDI SANTOS GONZÀLEZ
7. ROC FARRERAS AMILL
8. JAUME VILASECA SERRANO
9. MARIA ASSUMPTA SOROLLA GALIMANY

SUPLENTS

1. ESTER SEGURA OLLÉ
2. JORDI RABELL TARAFA
3. RAMON SANZ ESPEL

4 ANYS FENT VALLBONA. SEGUIM TREBALLANT PER TU.mpg

Presentació llista Esquerra Vallbona d'Anoia 2011

POLÍGON INDUSTRIAL DEL CAROL

CRONOLOGIA D’UN POLÍGON.

Setembre 2007: Estudi previ de la situació del polígon juntament amb l’arquitecte municipal i amb el tècnic que havia desenvolupat l’antic projecte.

2008: Reunió amb els propietaris del polígon del Carol per explicar-los la intenció de l’Ajuntament d’urbanitzar el polígon. En aquesta reunió es va sondejar als propietaris per a saber la voluntat de cada un dels empresaris per a tirar endavant aquest projecte. En aquell moment encara no s’havia entrat de ple en la crisi . El 99% dels propietaris hi van estar d’acord, aprovació que es va certificar amb la signatura d’un acte que es guarda a les dependències municipals.

Finals 2008- principis 2009 : L’Ajuntament, amb els vist i plau dels propietaris, va modificar el projecte existent ja que estava obsolet (la seva aprovació datava de feia 10 anys enrere) i els preus i normatives en aquest temps ja havien variat. L’Ajuntament demana nous permisos als diferents departaments de la Generalitat (ACA, Carreteres, Medi Ambient etc) permisos que arriben favorables després de quasi un any d’espera.

Finals del 2009: S’inicien les obres amb un replanteig de carrers i un topogràfic (està a l’Ajuntament i es pot veure).

Principis 2010 : L’Ajuntament envia una carta certificada a les empreses del Polígon del Carol per a comunicar-los-hi la quantitat que han de pagar en concepte de quota urbanística de les despeses tècniques efectuades fins el moment : Modificació de projecte , topogràfic i varis. Aquestes despeses no superen en cap moment el 10% de la totalitat del cost de la urbanització del polígon.

En aquest moment és quan se li comunica a l’Ajuntament que més del 50% dels propietaris té dificultats , degut a la crisis, per a poder assumir la quota marcada.

L’Ajuntament entén la situació delicada del moment i dóna la possibilitat als propietaris de fraccionar els pagaments. Pagaments que a dia d’avui encara hi ha un percentatge de propietaris que no han acabat de pagar. La pregunta que es fa seguidament l’Ajuntament és:

Com hem de demanar més quotes urbanístiques a les empreses si estan passant per un moment econòmic tan delicat que no poden pràcticament ni arribar a pagar les despeses tècniques?

Finals del 2010- 2011: L’Ajuntament reuneix , de nou, a tots els propietaris per a proposar-los, veient la dificultat que tenen molts d’ells per assumir més pagaments , una nova estratègia pel desenvolupament del polígon.

Aquí ens trobem amb un altre problema: La discrepància de les empreses que malgrat la crisi han continuat funcionant bé i les empreses que estan en un ERO o pràcticament en fallida econòmica.

2011 a dia d’avui: L’Ajuntament ha de tenir la seguretat de que quan passi properes quotes urbanístiques , com a mínim, el 85% dels propietaris les puguin arribar a assumir abans de començar l’obra per tal de garantir els pagaments , ja que sinó és així l’Ajuntament no podria pagar al constructor i podria acabar arruïnant al poble.

Hi ha qui sembla obviar aquesta crisi, la pitjor a nivell mundial durant molts anys, i es pensa que des de l’Ajuntament no s’ha fet res. Des d’Esquerra sempre hem apostat per treballar amb rigorositat pressupostària, per no caure en errors que altres ja van cometre en el passat deixant al poble altament endeutat. Tots voldríem fer grans obres, tenir uns polígons nous de trinca i prometre moltes infraestructures espectaculars en el nostre programa electoral , però la situació actual ens fa veure que hem ser seriosos, realistes, i actuar amb molta cautela per tal d’eixugar els deutes que hem heretat i no pas per a augmentar-los.

És per això que :

UN AJUNTAMENT HA DE TREBALLAR AMB GARANTIA I NO POT COMENÇAR UNA OBRA D’AQUESTES CARACTERISTIQUES SENSE EL TANT PER CENT DE DINERS A LES SEVES MANS QUE ASSEGURI EL PAGAMENT DESTINAT A LES EMPRESES CONSTRUCTORES.

* Tota la documentació referent a les actuacions i treballs que s'han fet al polígon del Carol , està a les dependències municipals.

NOVA DEIXALLERIA MUNICIPAL A VALLBONA.

Fa 4 anys, només entrar a l’Ajuntament , es van començar a fer els tràmits pertinents per clausurar l’abocador que l’antic consistori havia utilitzat i deixat utilitzar il·legalment durant molts anys.

Ningú no podia entendre que un poble com el nostre pogués tenir un abocador incontrolat com era aquell, de fet encara ara queden restes de runes i deixalles que suposaria a Vallbona un cost elevadíssim si el municipi hagués d’assumir la neteja total del mal mediambiental tan greu que es va fer durant tants anys.

Vallbona recordarà sempre amb molta llàstima que des de l’Ajuntament no es fes cas a les constants demandes dels veïns del poble perquè s'hi deixés d'abocar i es deixés d’utilitzar el torrent com a deixalleria il·legal de tota mena de runa, deixalles i fins i tot residus tòxics sense controlar.

http://www.3cat24.cat/noticia/216551/altres/La-fiscalia-es-querella-contra-lexalcalde-de-Vallbona-per-un-abocador-illegal

El nou conveni amb l’empresa Intraval dota a l’Ajuntament de Vallbona d’ un terreny per a ubicar-hi una deixalleria municipal, fet que serà una de les primeres coses que posarem en marxa des de la nostra regidoria de Medi Ambient.

Amb l'adequació d'aquesta zona del polígon de les Llangònies , Vallbona disposarà d'una deixalleria legalitzada que facilitarà, gratuïtament, als veïns de Vallbona un espai on poder desprendre's de tot el material que no puguin llençar als contenidors situats dins el poble.

Seguim treballant per Vallbona.

NOU INSTITUT A VALLBONA

Quan Esquerra va entrar a l’Ajuntament es va trobar amb dos problemes referents a aquest tema en concret :

1- Des del departament d’ensenyament van denegar el projecte que havia presentat l’antic consistori per a ubicar el nou institut al camp de futbol , afirmant que la idea no s’adequava a les dimensions necessàries per a fer l’obra.

2- El temps corria compte enrere i si no volíem perdre la possibilitat de tenir l’institut a Vallbona, havíem de fer-nos plantejaments ràpids però reals per a oferir al departament un nou terreny .

La Torre de Claramunt ja tenia coll avall que la nova SES aniria al seu poble, fins i tot ho anunciava als mitjans de comunicació de la comarca amb grans titulars, ja que des d’ensenyament els havien comunicat als diferents Ajuntaments interessats, que entre la Pobla, Vallbona i La Torre, el terreny que havia ofert el Senyor Ferri era l’únic que reunia les mides i les condicions per a la ubicació del nou centre.

Davant les mancances de la proposta oferta des del Psc de Vallbona , Esquerra va haver de fer ,quasi bé en un temps rècord, una sèrie de noves ofertes al departament d’educació per tal de no deixar perdre l’oportunitat de tenir la SES al nostre poble.

El maig del 2007 , tot just entrar a l’Ajuntament , el nou consistori té el primer repte a les seves mans, un repte que si es duia a terme amb moltíssim rigor i professionalitat podria fer canviar , per a sempre, el futur educatiu del nostre poble.

L’arquitecta municipal Eva Jorba, junt amb el redactor del Poum Joan Barba, l’alcalde Óscar Labraña i el regidor d’educació Joan Sabaté, posen els papers damunt la taula i comencen a fer nous dissenys de diferents projectes per a presentar al departament d’educació, que segueix insistint que necessita una extensió de , com a mínim, 8000 m2 dins el casc urbà i que no estigui catalogada com a zona esportiva, si volem tornar a formar part de la possible adjudicació.

I ho vam aconseguir! Fet que va desmuntar totalment als que deien de nosaltres érem uns paperines sense experiència i que no aconseguiríem res pel poble.

Referent a aquests senyors que no volen reconèixer una feina ben feta i que segueixen dient que ‘en el camp de futbol o res’ posant-se encara a hores d’ara medalles inexistents, hem de dir que :

. La proposta de la ubicació de l’institut al camp de futbol va ser denegada des d’un principi des del departament i ells ja ho sabien.

. A l’Ajuntament s’hi guarden tots els projectes que es van presentar i dels que els tècnics que hi van treballar poden donar fe de la tasca realitzada des del nou consistori i dels comunicats i decisions del departament d’educació.

. La construcció del definitiu institut no depèn del govern local perquè no és competència seva . Un Ajuntament pot cedir els terrenys, pot donar facilitats per a la construcció i pot fer valer la seva posició preferent enfront d'altres pobles (com ha fet l'actual govern d'esquerra) però la construcció, en tot moment, depèn només del departament d'educació i depèn dels diners que des de la Generalitat s’aboquin a cada poble, cosa que davant la crisi i les retallades educatives veiem una mica difícil d’aconseguir a un curt termini. Tot i així, seguirem lluitant per tenir els barracons el mínim temps possible… però si la senyora Rigau no sap quan ho farà, nosaltres tampoc, i el senyor Romà us ben assegurem que tampoc.

Per acabar , dir que la medalla de tenir un institut a Vallbona no és per a ningú en concret, sinó que , ÉS EL MÈRIT DE TOT UN POBLE.

NOVA VIA VERDA

Vallbona és un poble amb un entorn natural privilegiat. Tenim unes muntanyes esplèndides que fan del nostre entorn un centre d'atracció natural i un privilegi del que no sempre s’ha tret el partit suficient.

Per això, des d'esquerra desenvoluparem, al llarg de la següent legislatura una xarxa de camins que marcaran tot un seguit de rutes d’interès natural per a fer excursions a peu , curses de muntanya o rutes amb BTT de menor a major dificultat. De fet comencem ja aquest cap de setmana amb la Iª cursa d’orientació i en breu amb la cursa de l’Esquiador , totes dues organitzades pel Pau Revollo i un gran nombre de col·laboradors des de la regidoria d’Esports.

Així doncs, aprofitant que ja hem arreglat una part important del Camí Ral, tenim la idea de construir una passera sobre el riu Anoia, fet que allargarà la ruta fins al Capelló i ens obrirà la possibilitat, a través d’aquesta nova Via Verda, de crear una xarxa de camins que comunicaran Vallbona amb d'altres municipis del sud de l'Anoia.

Des de la Regidoria d’urbanisme de Vallbona ja s’ha parlat d’aquesta proposta amb diferents Ajuntaments de la zona , els quals han mostrat un grandíssim interès per aquesta idea .

Però aquesta idea també pot aportar un fet que no se'ns pot escapar, i és que serà un afegit per a activar encara més la nostra economia. Si la gent vé a fer excursions a Vallbona, potenciarà el consum a Vallbona i , clarament, és un punt important per a tenir present de cara al comerç i l'economia del nostre poble.

En èpoques de crisi s'han de buscar fonts d'ingressos alternatives i això s'aconsegueix diversificant els atractius que faran de Vallbona un espai més turístic ja que si tenim una bona xarxa de camins lligats amb d'altres pobles, podem fer de la nostra vila un centre d'atracció perquè vingui gent d’arreu i de retruc aportar un benefici al comerç local, el de les botigues i també el dels bars i restaurants.

A tot arreu on s'ha apostat per aquest tipus d'activitats, ha crescut enormement el turisme . És per això que aquest serà un dels punts importants durant la nostra propera legislatura junt amb la creació d’un alberg municipal i l’arranjament del safareig públic com a inici de les rutes.

A més, a diferència d'altres obres costoses i bastant irreals proposades des de diferents partits polítics, aquest projecte és d’un cost molt més assequible i adequat al moment de crisi en que vivim i el qual aportarà uns enormes beneficis comparant-lo amb les despeses.

Els camins, la part més important, ja els tenim, només s'han de polir una mica més, senyalitzar-los i fer-ne propaganda, ja sigui des de la web de l'Ajuntament, a les guies de la Diputació, des del Consell comarcal i coordinar-nos amb la resta d'Ajuntaments, fet bastant assumible per qualsevol govern.

En aquest sentit la Iª Cursa d'Orientació és el primer pas per a conèixer aquestes rutes, junt amb moltes altres activitats alternatives que, un cop ja engegat el projecte de renovació dels camins, es poden dur a terme sense grans dificultats.

El descobriment del nostre entorn natural segur que ens farà sentir encara més orgullosos del nostre poble.

QUI GUANYA MÉS?. VALLBONA! SOUS D'ALCALDES:

SOUS D'ALCALDES:

Molt s’ha parlat sobre el sou de l’actual alcalde i sembla que les coses encara es voldran enredar més en campanya electoral.

A part de ser Alcalde de Vallbona, l’Óscar Labraña té una feina com a professió que és la de membre del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, de la que , evidentment, cobra un sou , salari del que ja és beneficiari fa més de 25 anys com a treballador d’aquesta empresa

Dues feines ben diferents i que són del tot compatibles i legals l’una amb l’altra. Dues feines per les que ell cotitza a la Seguretat Sociali que inclou a la seva declaració de renda.

Comparant sousd’alcaldia:

Sou anual de Romà Casanovas ........ 36.371 € (6.051.623 ptes)

Sou anual d’Óscar Labraña ............... 10.200 € (1.697.137ptes)

Al contrari del que es vol fer creure a la població, des d’Esquerra en cap moment es va dir que l’alcalde faria la feina de franc, sinó que el sou de l’anterior alcalde era del tot desorbitant per a un poble de poc més de mil habitants i que Vallbona no es mereixia ni es podia permetre costejar un sou d’alcalde d’aquestes característiques.

Tampoc creiem que un poble petit com Vallbona hagi de tenir la figura d'alcalde professional , que només es dediqui a aquesta tasca. I, de fet, a la majoria de pobles de Catalunya, amb una dimensió semblant a la de Vallbona, el seu alcalde no és professional, cobra per ser alcalde però no deixa mai la seva professió.

El fet que una persona sigui alcalde no l'ha de privar de poder fer la seva carrera professional, i sempre és un estímul perquè no es repeteixin intents passats de perpetuar-se al poder i fer d’una alcaldia de poble el seu sostén.

Com s'ha pogut veure en les comparatives de les nòmines, la reducció ha estat d'un tant per cent molt elevat, fet que , des d'un principi, va permetre a l’Ajuntament disposar d’una persona més a la brigada i doblar les hores de feina de l’arquitecte municipal.

Quan alguns intenten desestabilitzar el poble dient que no és lícit que es cobrin dos sous de l'administració, trobem molt fora de lloc aquesta argumentació, ja que els dos càrrecs no estan, per a res, renyits ni relacionats l’un ambl’altre.

El que no és lícit, seria aprofitar una posició o un càrrec electe per accedir-ne a d'altres i cobrar.

Però si algú té una feina pública, es pot presentar tranquil·lament a una l'alcaldia , és un tema ben legal i beneficiós per un poble com Vallbona, ja que al no haver de dependre del sou d’alcalde professional , la rebaixa d’aquest ha ajudat a que el nostre Ajuntament utilitzi aquesta partida en l’ampliació de serveis destinats al nostre poble.

Qui guanya més amb la rebaixa del sou? Evidentment, VALLBONA.

HERÈNCIES PESADES

L'esport és un dels moviments dinamitzadors i més importants de la nostra societat i des d'Esquerra així ho creiem i promocionem.

En el nostre país , però, parlar d'esport és sinònim de parlar de futbol, fet que des del nostre punt de vista , en un poble tan petit com el nostre, hi hauria d’haver molts altres esports amb un índex d’ajut tan important com el que anualment es destina al futbol.

Quan vam entrar al govern, ens vam trobar dues lloses ben pesades, difícils de carregar:

Una d'elles era un camp de futbol antic, petit i deteriorat, i l'altra unes finances molt desequilibrades , molt malaltes, que no ens permetien grans ni desmesurades inversions en una sola entitat si volíem ajudar també a totes les altres.

Tot i així, en aquests quatre anys el govern d'Esquerra, a diferència d'altres, ha fet múltiples millores al camp de futbol i a tota la zona esportiva.

Si el camp de futbol no està en millors condicions hi ha dos factors que hi ajuden:

L'antiguitat de la instal·lació, tot i que encara és funcional tot i sent petita , i el vandalisme per part d'alguna gent, que ha malmès, sobretot, les banquetes i les marquesines a cops de pedra i garrotades.

Cal dir que actualment la regidoria d'esports ha aconseguit una partida important de diners en concepte de reparació de grades i banquetes que es faràben aviat.

Tanmateix com que el tema vandàlic i antihigiènic sembla ser inevitable en aquest poble , sentint-t’ho molt pels nens i persones que l’utilitzen a part del F.C.Vallbona, el camp estarà tancat i només s’hi podrà accedir amb el permís pertinent.

Cal dir que a la darrera reunió entre el regidor d’esports, l’alcalde i la junta del F.C.Vallbona ja se’ls va fer saber que pròximament hi hauria totes aquestes reformes i van quedar d’acord en que l’Ajuntament portaria a terme , també, una sèrie d’arranjaments necessaris com arreglar la reixa d'entrada als vestidors, canviar portes i alguns panys fets malbé etc etc. Feines que ja estan fetes o s'acabaran en breu, quan les obres de la zona poliesportiva estiguin enllestides.

Malauradament el material trencat no sempre es pot reposar amb la rapidesa que tots voldríem, ja que val uns diners molt considerables dels que, potser en aquell moment, l’Ajuntament no disposa com a partida.

Si es fes així i l’Ajuntament invertís tants diners en el camp de futbol cada cop que es fa malbé algun dels equipaments , hauria de retallar encara més les partides destinades a altres entitats, tant esportives com culturals , cosa que ja s’ha vingut fent , en certa mesura, aquests dos darrers anys en benefici del futbol, fet que potser des de la directiva desconeixen.

Els Ajuntaments no poden fer miracles ni treure diners d'on no hi són, menys en els temps que corren. Per això demanen molta calma en temps difícils i que s'entengui que en moments econòmicament baixos els diners destinats a les entitats són per a compartir.

Des del grup municipal d'Esquerra creiem en la importància d’ un nou camp de futbol perquè hi pugui jugar el nostre equip, i els nostres fills. Però des del rigor que ha caracteritzat el treball del nostre grup al capdavant del govern, creiem que la millor forma de crear aquest nou equipament és integrant-lo al poble mitjançant el projecte del POUM (Pla d’ordenació urbanística municipal) .

Creiem que no serveix de res tenir una instal·lació tan bona i important, que quedi allunyada del poble i que no ens la sentim nostra. A diferència d'altres, treballem amb rigor i coherència i no proposem certes idees que tard o d’hora ens passarien factura.

Hi ha qui opina que es pot allargar el camp menjant-nos una part del carrer del Reguerot, o tirant a terra el pavelló per a fer-ne un de nou en un altre lloc.

- Pensem que la proposta de menjar-se el carrer és una idea que ha de quedar descartada ja que aquest carrer, amb l’execució del Poum, es contempla com a entrada al nou CEIP , SES i Llar d’infants.

- Tirar el pavelló a terra és ben bé, des del nostre punt de vista més objectiu, una idea esbojarrada ja que aquest fet suposaria per Vallbona una despesa elevadíssima en concepte d’enderrocament i la posterior construcció d’un pavelló nou, cosa que les nostres finances actuals i les dels pròxims anys, no es poden permetre.

- I finalment, la proposta de comprar un terreny i ubicar-hi el nou camp de futbol , seria un negoci molt mal gestionat, ja que amb el projecte del Poum, tornem a dir, tindrem el terreny nostre (quan diem nostre ens referim al poble).

Creiem , sense cap mena de dubte, que esperar a l’execució del Poum és la solució més rendible , realista i conseqüent , així com la de més consens entre una gran part del poble, fet que hem constatat, seguint la nostra línia de govern, a través del diàleg que hem mantingut amb els veïns i les enquestes que s’han anat fent a la població.

Tot i així , encara que amb el Poum ubiquem el lloc on ha d'anar el nou camp de futbol i tinguem el terreny a disposició , no volem enganyar a ningú i hem de dir que el nostre programa electoral NO parlarà de la construcció d'un camp de futbol com a prioritat, ja que abans de fer volar coloms i fer promeses , ens hem d'assegurar que inmersos en una gran crisi que sembla ser que no acabarà aviat, el nostre petit poble pugui mantenir econòmicament la gestió d'una infraestructura d'aquestes grans i importants característiques ( herba , rec, rebuts de llum, manteniment de la il·luminació, pintura, rebuts de l'aigua, neteja, arranjament dels constants desperfectes que inevitablement s'ocasionen , calefacció, etc etc).

Per últim volem donar el nostre suport a la directiva actual del Club de Futbol Vallbona, que s’ha hagut d’emmotllar a moments econòmics ben difícils. Tant si segueixen com si entra una directiva nova, des d'Esquerra sempre tindran el diàleg obert , com a grup polític o com a govern en el cas que coincidim. Sempre amb respecte i sempre amb la realitat econòmica i urbanística documentada a les nostres mans.

Vallbona som tots.