Un cop fet el canvi de govern, a través del pacte entre el PSC i CiU, ha arribat l'hora que des d’Esquerra fem una valoració pública de la situació política de Vallbona, una valoració feta amb calma i serenitat, però explicant tot el que ha passat i els motius que ens han portat a l´ oposició. Però també ens veiem obligats a explicar per què creiem que el pacte entre el PSC i CiU ja estava cuinat abans de començar les eleccions, per molt que Convergència digués el contrari, començant així un engany al poble que es va materialitzar el dia de les votacions a alcalde.
Però anem per parts i expliquem les coses com són i han passat:
1. Els quatre anys que Esquerra ha passat al govern han servit per canviar bastant profundament el poble i així ens ho han dit molts veïns i veïnes.
2. Des del PSC a l’oposició vam haver d'aguantar retrets, intents de desacreditar-nos i, fins i tot, insults. Ara bé, de proposta cap ni una! Quan un vol governar, ha de proposar, ha d'explicar que el seu projecte és millor, més útil. Qui es dedica a dir que no a tot, com pot voler governar?
3. El PSC ha fet un programa basat en una expansió immobiliària de Vallbona, fent veure que es construiran moltes cases. No sabem si el senyor Casanovas ha estat tancat en un bombolla aquests quatre anys o ha viscut molt bé amb les rendes que havia obtingut amb el sou que es va posar per ser alcalde , però el país està en crisi, i el sector immobiliari és el que n'està més afectat. Dit d´una altra manera, si aquí no construeix ningú ara mateix, aquest projecte és el que vol dur a terme des de l'alcaldia? I CiU li donarà suport?
4. El resultat electoral ha donat el mateix resultat, en escons, que fa quatre anys, és a dir 4 regidors per a Esquerra, 4 per al PSC i un per a CiU. Però amb una diferència molt gran respecte de fa quatre anys, i és que Esquerra ha guanyat de bastants vots al PSC, mentre que fa quatre anys el PSC va guanyar per menys de 40 vots. Durant tota la campanya, des d'Esquerra vam dir que necessitàvem la majoria absoluta per governar. I ho dèiem per dos motius. El primer perquè ja sabíem que el pacte entre PSC i CiU ja estava cuinat i escalfat, sobretot per qui manipula des del darrera aquesta Convergència. I el segon motiu era que, en el cas de donar una oportunitat a CiU, com va dir el nostre cap de llista Òscar Labraña, aquesta Convergència no era de fiar. Alguna gent va criticar aquesta postura, ens van dir que no era cert, però la veritat és molt i molt tossuda i sempre acaba sortint a la llum. Convergència ha acabat firmant un pacte de legislatura amb el PSC. Un pacte del tot legal, legítimat pel resultat de les urnes, però amb una falta de legitimitat democràtica alarmant. Un pacte basat en la mentida, en l'engany i en la conversió de les idees i la paraula donada, en un simple tràfic i una venda al millor postor. En democràcia, aquest és un pacte indigne i una vergonya per qui ha mentit i enganyat, als seus propis votants primer i, el més important, al poble sencer, incloent-hi també aquells que no l'han votat.
Lògicament, ens referim a la paraula donada per Convergència al llarg de la campanya, on deia que no pactaria amb ningú, que aspirava a governar i que, en cas que la sorpresa es donés i no sortís elegida per a governar, Convergència facilitaria la governabilitat a la força més votada. El resultat electoral va ser clar, Esquerra va guanyar en vots per un marge bastant ample. El PSC es va quedar a 70 vots i CiU en va treure pocs més de 90. Si repassem el resultat trobem que el poble de Vallbona ha donat suport a la feina feta per Esquerra al capdavant del govern, mentre que les altres formacions han anat perdent vots. No diem amb això que el pacte PSC-CiU sigui un pacte il·legal (com alguns han volgut fer creure que nosaltres hem dit), però si que els resultats marquen una preferència dels vallbonencs i vallbonenques sobre qui hauria de dirigir el govern del nostre poble al llarg d'aquests propers 4 anys. A més a més, la diferència de vots amb la segona força, el PSC, no dóna marge al dubte sobre qui ha guanyat les eleccions i sobre quina ha estat la llista més votada. Aleshores, quan CiU va dir que, en el cas de no guanyar, permetria la governabilitat a la llista més votada, on queden les seves paraules? Per a què serveix fer una campanya electoral si el resultat ja està cuinat amb anterioritat ? De què serveix dir les coses al poble, si després fas el contrari? Això té un nom : MENTIDA. I mentir és el pitjor que es pot fer en democràcia. Els vots dels ciutadans no són una simple mercaderia, una simple moneda de canvi com s'ha demostrat en aquest pacte. És quelcom molt més important. És la confiança dipositada en tu i en tots els representants del poble. I la gent diposita la seva confiança en forma de vot perquè facis el que has dit que faries. Si una persona, o un partit, abans de governar ja fa el contrari d´allò que va dir que faria, com li podem demanar que governi amb equitat, amb equilibri per a tothom igual?
5. Tornant a la comparació amb fa quatre anys, hi ha qui intenta ( des de CiU interessadament i des del PSC ) oblidar que fa 4 anys Convergència i Esquerra es van presentar amb un programa semblant i amb una idea al cap : a Vallbona tocava un canvi. No ho recorden els que ara es pregunten per què fa 4 anys era vàlid el pacte CiU-ERC i el d'ara és criticable? Doncs molts d'ells estaven a les llistes de CiU i del PSC i tots recordem com van dir que en cas de guanyar , junts o separats, el PSC aniria a l'oposició. Aquest cop la cosa no ha estat així. Des d'ERC ja vam avisar, reiteradament, que si no teníem majoria aniríem a l'oposició perquè ja sabíem que el pacte entre els dos grups que actualment estan al govern municipal estava preparat a priori. Aquest cop sí que el pacte estava pactat abans de les eleccions i els que diuen que el pacte de fa 4 anys també ho estava, saben que, de nou, menteixen. Però el pitjor de tot és que prenen per tonta la gent de Vallbona, creient que ningú no recorda com de tenses varen ser les negociacions fa 4 anys, on la regidora de CiU va arribar a rebre amenaces dels seus propis companys de files. I tots sabem per quin motiu : per defensar que s'havia de fer el que s'havia dit davant del poble. Quan un polític, o un partit, fa una promesa a la seva població, aquesta és sagrada i intocable. Però els interessos de CiU fa 4 anys ho varen posar en perill i aquest cop han vençut, fent que la paraula donada per la seva llista i el seu candidat en particular no valgués res a partir d'ara. Fins i tot des de CiU s'arriba a comparar aquest pacte amb el del tripartit de la Generalitat. Té gràcia que la força que va repudiar la fórmula del tripartit (CiU) ara digui que era legítima ! En democràcia no s'hi val a dir que el que abans era dolent per a mi ara no ho és i val. Això només té un nom... i és ser un fals. Però a més, podem recordar a aquesta gent que quan es negociava el tripartit totes les forces deien que si podien sumar sumarien i formarien govern. Ostres, quina casualitat ! Just el que va dir CiU a Vallbona ara fa 4 anys!
6. És cert que des d'ERC vam dir que no pactaríem amb ningú i amb aquesta premissa vam iniciar les converses amb CiU recordant que ells havien donat la paraula al poble de Vallbona, com si això ja no lligués prou en democràcia!! Els vàrem oferir treballar conjuntament en molts dels projectes que teníem sobre la taula i amb els quals coincidíem plenament , cosa que no passava amb el PSC. Projectes com ara la remodelació de l'antic Ajuntament, la construcció de la nova Escola bressol,... i que tenien un recorregut, pràcticament, de tota la legislatura. Amb aquest paper d'àrbitre, CiU podia plantejar millores als projectes, intentar buscar un punts d’equilibri... Quin punt d'equilibri podran tenir amb el PSC si ni tan sols parlava d’aquestes propostes en el seu programa? Quins punts en comú tindran dos equips de govern que els seus programes electorals són completament oposats?
